Treball de socials

COMENTAR UN TEXT HISTÒRIC

1. Identificació i presentació

• Estableix de quin tipus de text es tracta, i indica’n la cronologia, els autors i els destinataris. En quines circumstàncies es va redactar i on es va fer?

Es tracta d’una Declaració i per tant és un text humanístic, ja que expressa unes idees en les quals es dóna a conèixer la voluntat de tots els homes en forma de drets, que s’entenen per universals, és a dir, per a tothom.

Va ser escrita al 1789, inspirada a la declaració de la Independència Americana del 1776, i es va aprovar l’Agost d’aquest mateix any pels membres de l’Assemblea Nacional Constituent francesa, els quals varen proposar diversos projectes de declaració( entre ells es trobaven persones com Robespierre ). Anava destinada per a tota la humanitat.

Com que va ser escrita durant la Revolució francesa, es va redactar en unes condicions difícils.

2. Síntesi i anàlisi

• Resumeix cada article. Agrupa’ls segons drets i deures individuals, límits a aquests drets, origen del poder i la llei.

Article 1

Els homes neixen i són lliures i iguals en drets

Article 2

El fi de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home, és a dir, la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

Article 3

El principi de tota sobirania rau en la nació. Cap individu no pot exercir autoritat que no n’emani expressament.

Article 4

La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no danyi un tercer. Aquests límits només poden ser fixats per la llei.

Article 6

La llei és l’expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar en la seva formació. La llei ha de ser la mateixa per a tothom. Tots els ciutadans són igualment admissibles s totes les dignitats, càrrecs i feines públiques, segons les seves capacitats, i sense cap altra distinció que la de les seves virtuts i talents.

Article 7

Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut més que en els casos determinats per la llei i segons les forces que aquesta llei ha prescrit.

Article 10

Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.

Article 11

La lliure comunicació de pensaments i opinions és un dels drets més preuats de l’home; així doncs, tot ciutadà pot parlar, escriure, imprimir lliurement, sense perjudici de respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casos determinats per la llei

Article 13

Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l’administració, és indispensable que es fixin uns imposts. Els pagament d’aquests impostos s’haurà de repartir entre els ciutadans de manera proporcionals a la riquesa de cadascun d’ells.

Article 16

Tota societat en la qual la garantia dels drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders estigui determinada, no té Constitució.

Article 17

Essent la propietat un dret sagrat i inviolable, ningú no en pot ser privat llevat dels cassos en què ha exigeixi la necessitat pública.

• Per què es considera la Declaració una peça fonamental de l’abolició de l’Antic Règim?

• La Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadans es considera una peça fonamental de l’abolició de l’Antic Règim perquè com que els ciutadans tenien drets i deures ja no podien tenir absolutisme monàrquic ja que el rei no tenia poder absolut sobre el poble.

3. Context històric

• Quins principis ideològics van inspirar la redacció d’aquesta Declaració de Drets?

Els principis ideològics que van inspirar la redacció d’aquesta Declaració de Drets van ser els principis liberalistes i democràtics occidentals.

• Explica breument el context històric en què es va aprovar aquesta Declaració.

Per començar, la Declaració es va dur a terme durant la Revolució francesa.

Els Estats Generals ( l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal ) es varen obrir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. La negativa dels privilegiats (noblesa i clero) a acceptar una representació més gran del Tercer Estat i que el vot fos per persona i no per estament va fer que els diputats del poble planer decidissin abandonar la reunió.

Reunits en un pavelló de Versalles (Jeu de Paume), els representants del Tercer Estat es varen erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es varen comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

El poble de París va secundar les propostes de l’Assemblea i el 14 de juliol va assaltar la presó de la Bastilla (símbol del poder absolut i arbitrari del rei). La revolució es va estendre al camp, on es varen cremar residències nobiliàries (Gran Por).

Atemorit per la situació, a la tardor del 1789, Lluís XVI va acceptar l’Assemblea Nacional, que havia de convertir França en una monarquia constitucional i posar fi a l’Antic Règim.

4. Conclusions

• Quina ha estat la seva trascendència històrica?

La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà va ajudar a fer entendre a tota la humanitat que el rei no hauria de tenir el poder absolut sobre tots els habitants i els drets que tenen pel fet de ser-ho: la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

• Creus que aquesta Declaració té vigència actualment? Raona la teva resposta.

En la meva opinió, aquesta, juntament amb la Declaració dels Drets de la Dona i la ciutadana escrita per l’Olympe de Gouges, han canviat el món perquè ara la dona pot votar, també no hi ha cap persona que controli la nostra vida ni pugui decidir per sobre nostre, també tenim llibertat per expressar les nostres idees o de reunir-nos amb qualsevol, etc…

En conclusió, La Declaració de Drets, tant dels homes com de les dones, han aconseguit molt durant aquests anys i encara hi ha coses que poden canviar.